Abans del 881. Carloman, com a terra fiscal.
881. Donació de Carloman al bisbe Teuter. Solius total era dins de la donació. Data incerta. Comtessa Garsenda. Data incerta. de Garsenda a Senderet, per venda.
916. De Senderet a Garsenda, per venda. Solius unic. Data incerta. Bisbe Guiu. No sabem si compra tot Solius o si nomes la meitat.
939. De Guiu a la comtessa Riquilda, per permuta, Solius maritim. El continental era dels comtes, pero Riquilda de Narbona hi tenia un alou que tambe entrava dins de Llagostera.
962. Riquilda de Narbona dona un alou d'Aro al monestir de Sant Feliu. Creiem que era l'alou placant dins del Solius continental.
966. Miró dona Tossa al monestir de Ripoll. Tossa limitava amb el monestir guixolenc. Per tant, el Solius maritim era del monestir de Sant Feliu. Solius continental probablement continuava senyoreat per la familia comtal.
968. Lotari reconegue al monestir guixolenc el Solius maritim. El continental potser continuava essent senyorat pels comtes, pero dintre seu -i en part dintre de Llagostera- continuava havent-hi l'alou cedit per Riquilda de Narbona al monestir de San Feliu.
1016. Confirmacio de l'Spanedat al monestir guixolenc.Solius maritim era de l'esmentat monestir, dins de l'alou de la Vall d?Aro. Solius continental probablement era dels comtes, pero tambe podia ser-encara que amb menys probabilitats- de seniofred, pare de Ramon. El monestir continuava conservant l'alou heretat de Riquilda de Narbona.
1057. Dos documents definiren Solius. La part maritima continuava essent propietat monestir guixolenc. La continental era senyorada per Ramon, fill de Seniofred, be que els comtes en conservaven la propietat superior. Dins d'aquest alou el monestir guixolenc continuava posseint-hi (de dret, pero no sabem si tambe de fet) l'alou heretat de la vescomtessa Riquilda el 962.
Abril 1, 1208. Berenguer de Palol va vendre a Alamand d'Aiguaviva, sacrista de Girona [...] els drets i possessions que tenia a SFG, a Santa Cristina d'Aro i a Santa Maria de Fenals, excepte els que te alli per l'Esglesia de SFG i pel castell de Roca (Solius). Aquesta venda devia ser important perque hi ha un nombre impressionant de firmes, entre les quals hi ha les confirmatories del bisbe Arnau de Girona i de l'arquebisbe de Tarragona. Per tant, el castell era acabat.
Noviembre 8, 1231. El bisbe Guillem de Cabanelles i el capitol, atesos certs problemes de la dotacio de tres preveres instituits per Arnau de Creixell a l'altar de Sant Jaume de la seu, dotats amb el castell de la Roca de Solius, permuten el mateix castell amb la vila de Gascons, situada als termes de Cassa i Llagostera, propia de Guillem de Montgri, titular de la sagristia de la seu.
Agosto 2, 1235. Guillem de Cabanelles, bisbe de Girona, fa una concordia entre l'abat de SFG i el sacrista de la seu de Girona, Guillem de Montgri. Aquest al.legava que el port de la curcuiada li pettanyia i tambe el delme dels peixos que en el port i als seus volants s'hi pescaven. Aixo era important, car des del 966 sabem que el monestir guixolenc limitava amb Tossa. La possesio d'un corredor -per estret que fos- que permetes donar una sortida de Solius al mar, era canviar profundament la delimitacio del 1057 i tendir a la del 916. Aixi mateix tambe invocava que tenia drets sobre les tasques dels prats que novament s'havien posat en cultiu, i sobre els aigualleixos i al.luvions, i sobre les joves i tasques, i sobre el vi i les cavalcades i altres drets. Totes aquestes coses afirmava posseir-les sobre els homes de Sant Feliu dins el terme del castell de Solius, per rao de dit castell, es a dir, perque el castell era seu. L'abat de Sant Feliu ho negava. Per aixo acordaren i acceptaren l'arbitratge del bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles(1227-1245). Aquest fixa un dia concret per a la discusio i l'abat no comparegue al.legant que aquell dia havia d'absentarse. Amb tot, el bisbe sentencia que corresponia al sacrista el port de la Curcuida, el delme dels seus peixos i altres servituds, tots dins el terme del castell de la Roca de Solius. Hi ha certes excepcions pels masos Tapioles i Ferrer.
Junio 25, 1238. Guillem de Montgri, sacrista de la seu, encarrega a Berenguer de Llagostera i als seus succesors l'administracio de la candela fundada per Arnau de Creixell, bisbe de Girona, dotada inicialment amb el castell de la roca de Solius i despres, per permuta, amb certes lleudes del mercat de Girona.
Mayo 30, 1277. Sentencia arbitral entre el monestir i la vila de Sant Feliu de Guixols. Els homes de la universitat estarien obligats a fer les obres sota la Porta Ferrada -celler o tinar- pero no si eren cases construides de nou. Tambe els homes propis del monestir i els de Valle lubrica, Fenals, Aro, Solius, San Amanc, como fins ara s'ha acostumat fer, facin i hagin de netejar el vall que es al voltant del monestir.
1277. Tanmateix, els homes de Solius son expressats, en 1277, com a propis del monestir i, per tant, entenem que, en efecte, el castell gravitava dins l'orbita guixolenca.
Diciembre 11, 1296. Pere Goxat, de Llambilles, fa homentage i promes a Berenguer de Palau, sacrista de la seu, que guardara fidelment el castell de Solius.
1300. Berenguer de Palau, sacrista de la seu, firma de dret en una querella sobre el castell de la Roca de Solius contra l'abat de SFG.
1302. Terme de Solius. Lo terme de Solius affronta a solixent a Pedra Fita y en lo moli den Mordenach alies Moli Cremat y a Terra Grassa y en lo Puig Ballero. A mitgdia al torrent del Orzell y a la mar junt al riu de Sant Feliu en S. Lleons; a ponent ab la Pedra Mira a la Mar y a Pedra de Aspolla y a Pedra del Aló y a Mata Sabadal y al torrent de la Masanera o de la Deu. A cers en lo lloch anomenat Pedra Rubia alias Rama.
1321. Establiment del mas anomenat de Terra Grassa o Mas Gras.
Diciembre 3, 1324. Acta de la venda que fa Ramon Torroella de Pals [...] a Gelabert de Cruilles i al claver de la seu de Girona de tot lo que te en la parroquia de Santa Agnes de Solius y en lo domini del Castell o forca de Solius, y tambe tot allo que li pertany en altres llochs de dita parroquia de Solius.
1354-55. El termenal de Sant Feliu fou delimitat per ordre del rei. Entre Tossa i Sant Feliu hi havia Solius, independent de Sant Feliu, no sabem des de quan.
Julio 20, 1362. Jaume Traver, renuncia al diaconil de Solius.
1391. Establiment fet per lo sagrista mayor Bernat de Brugarol a Guillem de Terragrassa: Afronta a migdia ab honor vostre del dit mas Terragrassa ques te per la sagristia major mitjancat lo cami que va de Sant Feliu de Guixols a Tossa; a ponent ab la serra de Dueda, co es ab honor del residuo del dit Terragrassa...
1391. Bernat Brugarol de la Iglesia de Gerona y com a tal sacrista major señor del castell de Solius, era propietari de les terres del mateix castell.
Enero 23, 1394. Com lo sacrista segon de la seu de Gerona es Sr de les decimes de Solius ara fas ditas decimas del monestir per concordia feta entre lo dit Sacrista y lo present monestir.
Febrero 24, 1394. El monestir dona -per permuta- el terme de Solius al Sagrista Major de la Seu de Girona.1394. Trueque celebrado entre el Abad de este Monasterio y el Sacristan de la Iglesia de Gerona, por el cual pertenecen al Monasterio los diezmos de la Parroquia de Solius en franco alodio, y al dicho Sacristan las masias, vasallos, censos, agrarios, y demas derechos de Tapiolas, que es la Baylia de Solius con diferentes condiciones para firmeza del contrato. Año 1394. Existe copia sacada en el año 1790.
Noviembre 12, 1405. Guillem Criveller, castla del castell de Solius, que te el cardenal com a posseidor de la sagristia major de la seu, firma rebut al procurador ...
Octubre 25, 1474. Llicencia a Pere Saber, que es proposa construir capella a Sant Baldiri, al terme de Solius, en predi propi. Aquesta noticia difereix de la que va publicar Albert Fontanet.
Octubre 30, 1475. Licencia a Pere Saber, prevere per celebrar missa a la capella de Sant Baldiri que fa construir a Solius. Junio 21, 1513. Llicencia a San Feliu de Guixols per pescar en diumenge a fi de reparar la capella de Sant Baldiri de Solius, gairebe enrunada per l'antigor.
Setiembre 3, 1634. Llicencia a Solius de vendre ciris per pintar el retaule major.
Octubre 11, 1715. Llicencia d'erigir confraria del Roser a Solius.
Febrero 8, 1732. Llicencia a Pere Roura de tenir banc a la parroquial de Solius.
1741. L'actual església fou beneida ... el 18 de maig de 1741 pel rector de Solius.
1755. "Don Francisco de Bastero y de Vilana... sacristá major" al qual "Miguel Dalmau pages del terme del Castell... som escrit i obligat a la defensa del vostre castell de Solius...y a fer guardas en dit castell personalment y en temps de guerra a contribuir per prorrata ab las barreras y bravacanas y altres obras foranas per la fortificació de dit Castell ab la restauració. Personal per fer ditas barreras y bravacanas ab sonas claus ferro fusta pedra y altres cosas necesarias y també prometo fer totas las demés obras que faran los demés homes vostres que son populats en lo infrascrit terme de dit vostre Castell de Solius".
1773-1782. Quan en ple segle XVIII, en els anys 1773-1782 es construí l'actual església per haver-se esfondrat l'anterior ramánica, en respectaren el campanar, situat a la part dreta de l'entrada.
L'any 1830, en plena guerra carlina, Pere Dalmau hi fa obres.
Extraído del libro publicado por el Instituto de Estudios del Bajo Emporda, Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña, bajo el título: "ELS LLOCS DE LA VALL D'ARO, GISSALIS I EL MONESTIR GUIXOLENC" (881-1199), Amics del Museu Municipal Sant Feliu de Guíxols, Número 6, Año 1995.
Arbol Genealógico de los Condes de Barcelona
1 El más temprano ascendiente confirmado
de esta Familia es el Cnde Bello de
Carcassone (vivo en 812)
1.1 Ct Gisclafred of Carcassone y Rasez, +ca 821
1.2 Ct Oliva I of Carcassone, +837; 1m: Ermentrude N; 2m: Richilda N
1.2.1 Ct Oliva II of Carcassone y Rasez, +879
1.2.1.1 Ct Bencio I of Carcassone y Rasez, +908
1.2.1.2 Ct Acfredo II of Carcassone y Rasez, +ca
933
1.2.2.1 Guillaume II "le
Jeune", Duc d'Aquitaine (918-926), Cte
d'Auvergne et de Macon, +926/7
1.2.2.2 Acfred, Duc d'Aquitaine (926-927), Cte d'Auvergne, +927/37
1.2.2.2.1 Arsinda, Cts de Carcassone; m.Cte Arnaldo
de Comminges et de Couserans
1.2.2.3 Cte Bernard III d'Auvergne, vivo en 932
1.2.2.3.1
Etienne, viva en 936
1.2.2.3.2
Bernard, vivo en 936
1.2.3 Sunifredo, Abbot de La Grasa
1.3.1 Wifredo I "el
Velloso" "the Hairy", Ct of
Barcelona (878-897), Besalu, Girona, Osona, Urgel & Cerdagne, +23.8.897;
m.877 Winilda of Ampurias /OR Guinidilda N [according to Michael Raffin's
sources she was Guinihilde of Flanders]
1.3.1.1 Rodolfo, Bp of Urgel, Abbot of Ripoll,
+940
1.3.1.1.1.
Oliva, +947; m.Eilo N
1.3.1.1.2.
Sunifredo, +924
1.3.1.2.
Wifredo II Borell, Ct
of Barcelona (897-911), Girona and Osona, +26.4.911; m.898 Gersende de Toulouse
1.3.1.2.1. Riquilda,
+962; m.933 Vcte Odon de Narbonne (+933)
1.3.1.3. Ct Suniario I of Barcelona (911-947),
Girona and Osona, +950; 1m: Aimilda N (+ca 920); 2m: 920/5 Richilde
de Toulouse (+after 954)
1.3.1.3.1. [1m.-parentage not proved] Guinidilda, m.Hugues de Rouergue, Sire
de Quercy
1.3.1.3.2. [1m.] Ct Armengol of Osona, +940/3
1.3.1.3.3. [1m.] Ct
Borell II of Barcelona (966-992),
Girona, Osona and Urgel, +30.9.992; 1m: 968 Ledgarda
de Toulouse (+after 977); 2m: 977/83 Aimerudis, dau.of Cte
Raymund d'Auvergne
1.3.1.3.3.1.
Ct Ramon Borell I of
Barcelona (992-1018), Girona and Osona, *972, +1018; m.990/1 Ermesinde de Comminges
(+1.3.1057)
1.3.1.3.3.1.1.
Ct Berenguer Ramon "el
Cuervo" of Barcelona (1017-35) etc, *1005, +1035; 1m: 1018 Sancha de Gascogne; 2m: 1021 Sancha of Castile; 3m: 1027 Gisela de Lluca (+after
1079); For his descendants see HERE
1.3.1.3.3.1.2.
Borell Ramon
1.3.1.3.3.1.3. Adelaida, 1m: Roger de Toeny; 2m: Cte Richard d'Evreux
1.3.1.3.3.2. Cde Armengol I de Urgel, *975, +1010;
m.before 1001 Tetberga
of Provence, probably dau.of Ct Ratbold of Provence; for his descendants
see HERE
1.3.1.3.3.3.
Ermengarde, +1030; m.Vscde
Geriberto de Barcelona (+ca 1014)
1.3.1.3.3.4.
Riquilda, +after 1041; m.Vscde
Udalardo de Barcelona
1.3.1.3.4.
[1m.] Ct Miron of
Barcelona and Osona (947-966), +ca 966
1.3.1.3.5. [1m.] Wifredo, +after 986
1.3.1.3.6. [1m.] Adelaida=Bonafilla, Abbess of San Juan de Ripoll, +ca 955(; m.his
uncle Ct Sunifredo of Urgel)
1.3.1.4. Miron II "el Joven", Ct of Besalu and Cerdagne, +X.927; m.Ava,
dau.of Fedele (probably de Ribagorza)
1.3.1.4.1. Ct Sunifredo II of Besalu and Cerdagne,
*927, +965/7
1.3.1.4.2. Ct Wifredo II of Besalu, +murdered at
Besalu 957
1.3.1.4.3. Ct Oliva
II Cabreta of Cerdagne and Besalu (965-988), entered the Benedictine
monastery at Montecassino ca 988, +990; m.Ermengarde of Ampurias
(+994)
1.3.1.4.3.1. Ct Bernardo I "Tallaferro" of
Besalu and Ripoll, +1020; m.ca 992 Toda, probably dau.of Ct Guillaume II of
Provence
1.3.1.4.3.1.1. Ct Guillermo I of Besalu and Ripoll, +ca
1052; m.1020 Adelaida N
1.3.1.4.3.1.1.1. Ct Guillermo II Trunus of Besalu and
Ripoll, +murdered 1066/70; m.Estefania (+ca 1085) dau.of Ct Geoffroy I de
Provence
1.3.1.4.3.1.1.1.1. Ct Bernardo III of
Besalu and Ripoll, +ca 1111; m.1107 Jimena of Barcelona
1.3.1.4.3.1.1.1.2. Estefania, living 1095; m.Cte Roger
II de Foix (+1124)
1.3.1.4.3.1.1.2. Ct
Bernardo II of Besalu and
Ripoll, +1100; m.Ermengarde of Ampurias
1.3.1.4.3.1.2. Wifredo, Bp of Besalu and Carcassone,
+1054
1.3.1.4.3.1.3.
Hugo Berenguer
1.3.1.4.3.1.4. Adelaida, m.Ct Ponce I of Ampurias (+1078)
1.3.1.4.3.1.5. Garsenda, m.Vcte Berenguer I de Narbonne (+1067)
1.3.1.4.3.1.6.
Enrique
1.3.1.4.3.1.7. [parentage
unproved] Constanza Velasquita;
m.Ct Armengol II of Urgel (*1009 +1038)
1.3.1.4.3.2.1. Ct Ramon Wifredo I of Cerdagne, *1035,
+1068; m.Adelaida N
1.3.1.4.3.2.1.1. Ct Guillermo
Ramon I of Cerdagne and Berga, +1095; 1m: Adela, dau.of Ct Pedro II of Carcassone-Rasez; 2m: Sancha of Barcelona (+after 1079); 3m: ca 1071 Isabel of Urgel (+ca 1071)
1.3.1.4.3.2.1.1.1. [2m.] Ct Guillermo Jordan of Cerdagne, Ct of
Tortosa [Syria], +1109
1.3.1.4.3.2.1.1.2. [2m.] Ct Bernardo I of Cerdagne and Berga,
+1117/8; m.(probably) Sancha de Alvar
1.3.1.4.3.2.1.2.
Enrique, +1102/17
1.3.1.4.3.2.2. Wifredo, Archbishop of Narbonne, +1079
1.3.1.4.3.2.3. Berenguer, Bp of Elna, +1053
1.3.1.4.3.2.4.
Ardoina, +1050
1.3.1.4.3.2.5. Guillermo, Bp of Urgel, +1075
1.3.1.4.3.2.6. Ct Berenguer Wifredo of Berga, Bp of
Girona, +1094
1.3.1.4.3.2.7. Ct Bernardo of Berga, +1050
1.3.1.4.3.2.8. Fe; m.Cte Hugo I de Rouergue (+1053)
1.3.1.4.3.2.9.
Isabel
1.3.1.4.3.3. Ct Oliva of Berga and Ripoll, Bp of Vicq,
+1046
1.3.1.4.3.4. Berenguer, Bp of Elna, +1003
1.3.1.4.3.5.
Adelais, +1024; m.Juan de Oriol,
sn de Sales
1.3.1.4.3.6.
[illegitimate by Ingiberga de Besora] Ingiberga,
Abbess of San Juan de Ripoll, +ca 1046
1.3.1.4.3.7.
[illegitimate - parentage unproved] Miron,
Vcte de Sisteron, ancestor of the Vctes de Nice
1.3.1.4.4. Ct Miron III of Besalu, Bp of Girona,
+984
1.3.1.4.5 Fredeburga, Abbess of San
Juan de Ripoll *** Miron II had
the following illegitimate kids by Vigilia de Ampurias (+957):
1.3.1.4.6.
Cixilona; m.Ajalberto N
1.3.1.4.7. Gotruda,
+956/63; m.Cte Lope I de Pailhars (+947)
1.3.1.4.8.
Guilinda
1.3.1.4.9.
Sesenanda
1.3.1.4.10.
Fredelon, +after 964
1.3.1.5. Ct Sunifredo of Urgel, +948; m.Adelais de Toulouse
1.3.1.5.1.
Armengol
1.3.1.5.2.
Borrell
1.3.1.5.3.
Gisla; m.Bernardo de Conflant
1.3.1.6. Emma, Abbess of San Juan de Ripoll,
+942
1.3.1.7.
Riquilla
1.3.1.8.
Ermesinde, +after 925
1.3.1.9.
Cixilona, a nun, +945
1.3.1.10. [parentage
not proved] Guinidilda, +after
923; m.Cte Raymond
II of Toulouse (+923)
1.3.2. Ct Miron I of Roussillon and Conflent;
m.Cixilona N
1.3.2.1. Gotlana; m.Ct Bencio I of Ampurias (+916)
1.3.3. Ct Rodulfo I of Besalu, +919/920;
m.Redlinda, dau.of Alaric I Ct of Ampurias by Rotruda N; they had issue
extincted 994
1.3.4. Sunifredo, Abbot of Arles, +ca 890
1.3.5. Riculfo, Bp of Elna, +916
1.3.6.
Sesenanda
1.3.7.
Ermesenda, +ca 898
1.3.8. [parentage
unproved] Cixilona, +after 890;
m.Ct Dela I of Ampurias (+ca 894)